El Templo i la Historia

El Temple actual

Cronologia Històrica de la Parròquia

Rectorologia de la Parròquia

La configuració de L'Església actual

Situada a l'extrem de la plaça més entranyable de la contrada, l'església parroquial de Santa Maria Magdalena és de planta rectangular, amb nau central i laterals, corredors i quatre capelles a cada banda. El sostre és de volta de canó amb arcs faixons. Vuit petits arcs de punta i rosetó, damunt la línia de cornisa, deixen pas a la llum natural.

A la part interior i posterior de la nau, s'hi disposa el presbiteri amb l'altar major, setial i dues portes laterals. En un cos esquerre adossat a la nau, hi ha la capella del Santíssim Sagrament i la sagristia. A l'altra banda, hi ha la casa rectoral, amb dependències parroquials i petites eixides. A la part anterior, just damunt de la porta d'entrada, hi ha el cor, al qual s'accedeix per l'escala que puja al campanar.

Al costat dret de la nau i a línia de façana, hi ha el campanar, un cos quadrat de 24 metres d'alçada amb escala interior i finestrals a quatre vents a la part superior. Darrerament, amb la finalitat de guanyar espai interior, s'ha construït un nàrtex adossat a la façana: una peça d'uns trenta metres quadrats amb tres arcs frontals escalonats, dos laterals i coberta amb dues vessants, paral·leles a les de la nau central.

L’Altar Major

Es va reformar de l'original (1955) escurçant part de la mesa i suprimint les quatre columnes, a fi de restar pes físic al paviment, tal com s'esmenta més avall. L'altar està fet de pedra calcària brunyida de color beig, amb dos àngels d'alabastre incrustats, portant les lletres alfa i omega.

El Presbiteri

Els quatre murals de les parets

Les escenes evangèliques que descriuen els trets principals de Santa Maria Magdalena, patrona d'Esplugues, es van disposar en quatre rectangles verticals, estructurats juntament amb les línies de l'antic baldaquí de columnes que, en suprimir-se, per raons de pes excessiu, s'han hagut d'enquadrar mitjançant uns nervis de fusta envernissada, així com amb unes faixes de color, que els emmarquen coronats, després, per la línia horitzontal del baldaquí penjat damunt l'altar major.

Les escenes evangèliques que descriuen els trets principals de Santa Maria Magdalena, patrona d'Esplugues, es van disposar en quatre rectangles verticals, estructurats juntament amb les línies de l'antic baldaquí de columnes que, en suprimir-se, per raons de pes excessiu, s'han hagut d'enquadrar mitjançant uns nervis de fusta envernissada, així com amb unes faixes de color, que els emmarquen coronats, després, per la línia horitzontal del baldaquí penjat damunt l'altar major.

En el primer mural, d'esquerra a dreta, veiem la pecadora ungint els peus de Jesús a casa de Simó (Lc 7, 36-50). La figura de Jesús apareix en primer terme, reprenent el pensament dels fariseus. Als seus peus, Maria Magdalena, postrada en actitud d'adoració, perfumant i eixugant els peus del Mestre.

Al segon mural s ‘hi veu Maria Magdalena i les altres Maries, amb l'apòstol Joan al peu de la creu, plorant la mort de Jesús (Jn 19,25-26).

La tercera escena evangèlica representa Maria Magdalena, al sepulcre, quan anava a ungir el cos de Jesús. Només hi troba dos àngels que li anuncien la resurrecció del Salvador (Jn 20, 11-13).

A l'últim mural es veu Maria Magdalena, fora del sepulcre, quan descobreix Jesús en la suposada figura de l'hortolà (Jn 20, 14 -17).

L ‘esquema compositiu d'aquests murals segueix uns traçats romboïdals que estructuren tots els elements components pintats, figures, arquitectura, paisatge, etc. El dibuix de les composicions és expressiu i entenedor a tothom ja que, a més de l'aspecte decoratiu, una de les finalitats principals de la pintura mural religiosa és la catequètica. Amb el color, lluminós i contrastat, s'ha intentat aconseguir una harmonia policroma de tot el conjunt. El procediment pictòric emprat en aquests murals és pintura al tremp de cera.

El timpà semicircular

Seguint un esquema compositiu clàssic, al centre del semicercle hi ha la figura del pantocràtor o Jesús mestre, dins la mandorla ("ametlla") característica que l'emmarca. Porta a les mans el llibre amb la inscripció "Jo sóc el camí, la veritat i la vida". A banda i banda, trobem les figures dels evangelistes, cadascun amb el seu evangeli i els símbols o atributs corresponents que són, d'esquerra a dreta, Sant Marc, amb el lleó, Sant Joan, amb l'àliga, Sant Mateu, amb l ‘home alat, i Sant Lluc, amb el brau, segons descriu l'Apocalipsi, inspirant-se en la visió del profeta Ezequiel. Les figures són frontals, planes i hieràtiques i, potser, amb cert aire bizantí.

El Presbiteri

La volta

Al punt més alt, al centre i dins d'un medalló decoratiu, s'hi representa la figura de Déu-Pare beneint i, més avall, a cada banda, just sobre la cornisa, uns cors d'àngels adoradors. Tots els murals de sobre la cornisa són plasmats amb colors més aviat brillants i lluminosos, atès que, per la seva alçada, podrien quedar esmorteïts. El procediment emprat, en tota aquesta part alta, és el tremp de cola.

Totes les pintures del presbiteri, obra de l'artista J. Torras Viver, que tot just han complert cinquanta anys de vida des que es van realitzar (1955), han hagut de ser restaurades recentment, com a conseqüència d'unes filtracions d'aigua motivades per diferents moviments d'assentament que les havia malmès en part. Amb motiu de les obres de reforçament dels fonaments i de la col·locació d'un nou paviment, es va aprofitar per dur a terme tota la reforma actual del presbiteri.

La capella del Santíssim Sagrament

Perpendicularment i a l'esquerra de la nau central o creuer, s'hi troba la capella de la reserva del sagrament de l'Eucaristia, així com del sagrament del Perdó, atès que s'hi troben els confessionaris. Amb restes d'una decoració anterior, fosca i molt malmesa, situada a les parets laterals, al centre hi ha l'altar on s'hi celebra la missa diària i el sagrari, mig encastat, damunt d'un basament de fusta. Tota la paret central només s'ha decorat, provisionalment, mitjançant unes faixes de color crema que van resseguint l'arc -aquest amb restes de decoració daurada,- i la volta, així com els rectangles que emmarquen la imatge de la Mare de Déu de Gràcia, una talla barroca autèntica, de qualitat i en bon estat de conservació. A la part baixa de la capella, formant cos amb els dos confessionaris, hi ha un respatller de fusta sobre sòcol de marbre fosc vetejat.

La capella de la Immaculada

Un gran plafó circular, en relleu ceràmic, és l'únic element decoratiu de la capella. Aquest relleu fa de fons a la imatge. El semicercle superior conté les figures de dos àngels, en relleu, amb matisos cerulis, coronant la Verge. El semicercle inferior representa un seguit de raigs de color or vell, que contrasten amb la figura de Maria. Aquesta, situada damunt d'una peanya de fusta, forma la vertical que dóna estabilitat al cercle ceràmic.

La capella de la Mare de Déu dels Dolors

Al centre de la paret frontal hi ha col·locada aquesta imatge barroca, amb vestit marró-lilós i mantell blau-fosc, amb tocs de policromia daurada. La imatge es troba asseguda damunt d'un basament també fosc i, a la vegada, sobre d'una peanya en sentit horitzontal.

El Presbiteri

La capella del Baptisteri

Ha estat l'última capella en arranjar-se pel fet de convertir-la, recentment, en baptisteri, ja que el primitiu, entrant a mà esquerra de l'església, es va inutilitzar pel seu reduït i tancat espai, atenent les necessitats actuals de les celebracions baptismals de forma comunitària.

El primer baptisteri, que conserva una pintura mural de Torras i Viver, d'acord, també, amb les noves necessitats, ha estat adaptat com a espai de joc dels d'infants amb altaveu a l'interior, per tal que, especialment en les celebracions de l'Eucaristia dominical, els pares que vénen a missa amb els més menuts puguin seguir igualment la celebració sense que el soroll dels infants trenqui el clima de pregària i de silenci que pertoca.

La capella del baptisteri actual conté la pica de l'aigua, una motllurada peça de marbre blanc vetejat, segurament del segle XVII, i el plafó de fusta de tres metres d'alçada per dos metres d'amplada, amb una recent pintura mural, on s'hi representa el Baptisme de Jesús mitjançant un procediment de pintura acrílica, realitzat, també, pel pintor J. Torras Viver, l'any 2000. L'escena ens presenta el moment en què Sant Joan Baptista aboca aigua damunt el cap de Jesús. Fem notar tota la intensitat del moment, destacant, només, les tres figures essencials: Jesús, Sant Joan i l'Esperit Sant en forma velada de colom, immersos en un paratge solitari del riu Jordà, sense altres figures de gent que haurien pogut distreure o carregar la composició. La representació va acompanyada d'un verset del començament de l'evangeli de Sant Joan (Jn 1, 16) plasmat al costat esquerre de la composició.

La capella de la Mare de Déu de Montserrat

Aquesta capella vol suggerir tot un clima montserratí, tant per les seves representacions murals com pel tron de la Mare de Déu i les seves escaletes per pujar i baixar, així com per la imatge situada damunt un pedestal de pedra -extreta de la roca de la muntanya santa- i el petit altar adossat. Aquesta decoració vol donar al conjunt una mena d'aire de petit cambril.

Les pintures murals del plafó central representen, a la part esquerra, la pregària mariana de la família i, a la dreta, l'escolania i un monjo venerant Santa Maria. A la part alta, dos àngels coronen la Mare de Déu. Pel que fa als panys laterals, a l'esquerra, s'hi representa l'Anunciació a Maria i, al pany de la dreta, hi figura l'Assumpció. De la petita volta, penja una estilitzada làmpada que il·lumina tota la capella. Aquesta obra, tant el projecte com els murals, és també de l'artista J. Torras Viver, datats de l'any 1965 i 1966.

La capella del Crist Jacent

Aquesta capella ofereix un espai de silenci i de meditació i, a la vegada, mostra un contrast pel que fa al tema de la vida i la mort de Crist. Les escenes evangèliques, entrellaçades, es van desenvolupant, diàfanes, mitjançant una gamma de tons profunds i brillants, estructurats en plans geomètrics on abunden interseccions angulars abstractes. Aquest plafó recorre les tres parets en forma de lletra U, com si es pretengués emparar la imatge de talla del Crist jacent. L'escultura és obra de l'artista espluguina Eulàlia Fàbregas i els murals són obra de Carles Madirolas.